29 de setembre del 2011

15 minuts per 15 anys

El 17 d'octubre, el Casal dels Països Catalans de La Plata farà 15 anys. Una dècada i mitja d'il·lusions i ensopegades, esperances i desencisos, malentesos i amistats, d'agafar empenta per fer un salt gran i de frenar quan l'excès de feina pesava a les espatlles. N'hi ha hagut de tots colors i per a tothom perquè barrejar el somni de la terra d'origen amb el ritme frenètic del dia a dia de la terra d'acollida no sempre és fàcil. Durant aquests 15 anys, el passat, el present i el futur del casal han conviscut en 3 edificis diferents, amb 6 presidents diferents i amb 4 presidents de la Generalitat diferents. I hem arribat on som ara. 350 socis, una programació d'activitats molt consolidada i ganes, moltes ganes, de seguir endavant.
Tot això és el que intenten reflectir els 15 minuts d'aquest videoreportatge "1996-2011: una història de passat, present i futur" que es va projectar durant el sopar d'aniversari del Casal. Només cal que feu "play" i un endinseu en la nostra història.

11 de setembre del 2011

Sardana luxemburguesa

Place de l'Europe
 
Com ja és costum, avui, onze de setembre del 2011, amb cert ambient de clandestinitat, s'ha fet la tradicional ballada de sardanes de Luxemburg. A la capital del Gran Ducat hi ha tres emplaçaments on s'hi ballen o s'hi han ballat sardanes. El primer lloc fou la Place d'Armes, anys més tard fou la Place de Paris i en els darrers temps s'han fet a la Place de l'Europe. Enguany, com no sol ser freqüent ni usual, no ha estat així, enguany les sardanes se'ns han fet mig clandestines. En un espai clos, fugint de mirades d'estranys i al resguard de les inclemències del temps.

Tot i així la cosa ha estat prou exitosa i no hi ha mancat cap solemnitat pròpia de l'acte i del dia. I tant és així que en els anals sardanístics s'hi podrà apuntar una nova mudança en els costums. D'ara endavant una nova varietat existeix. Si a la varietat de sardana en què els balladors es mouen cap a l'esquerra se'n diu sardana empordanesa i a aquella forma de sardana en què els dansaires es mouen cap a la dreta, sardana selvatana, la nascuda avui, a la que se n'haurà d'anomenar sardana luxemburguesa, és aquella forma de sardana en què els dansaires la ballen sobre moqueta.
(per Anton Marco, membre del CCL)


Sardana luxemburguesa

8 de setembre del 2011

Curiositats argentines. Sabies que...?



* Sabies que a Argentina el vot és obligatori? Si no votes i no presentes una justificació has de pagar una multa d'entre 50 i 500 pesos (de 8 a 85 euros, més o menys).

*Sabies que el riu de La Plata és el més ample del món?

* Sabies que l'avinguda 9 de Julio de Buenos Aires és la més ampla del món? I l'avinguda Rivadavia, a la mateixa ciutat, la més llarga?

* Sabies que, a La Plata, quan algú es vol vendre el seu cotxe no posa un cartell amb el número de telèfon? El que fan per indicar que el seu vehicle està en venda és posar una ampolla de plàstic buida al damunt del cotxe.

* Sabies que a Argentina es fan un petó enlloc de dos per a saludar-se? També són habituals els petons entre homes i saludar-se amb un petó a persones que veus cada dia, com ara els teus companys de feina.

* Sabies que la independència d'Argentina es va signar el 9 de juliol de 1816 a la ciutat de Tucumán?

* Sabies que alguns dels argentins més famosos són Eva Perón, Quino, Maradona, Andrés Calamaro, Carlos Gardel, el Che Guevara, Julio Cortázar...?

* Sabies que els argentins van inventar l'autobus, els dibuixos animats o el sistema d'emprentes digitals?

* Sabies que la cervesa nacional argentina, la Quilmes, va agafar el seu nom d'una tribú indigena del nordest del país?

12 d’agost del 2011

Mirant a Europa


Tot vorejant el penya-segat de la part alta de la ciutat de Luxemburg, es poden contemplar unes vistes precioses de l'emblemàtic barri del Grund banyat pel riu Alzette, els jardinets en terrasses a la vessant de l'antiga muralla i, una mica més enllà, la Vall del Pétrusse, verdíssima a l’estiu i tot un espectacle de colors a la tardor que es pot admirar des del Pont Adolph, una meravella de l’enginyeria de l’època. No és estrany, doncs, que el camí de la cornisa es conegui com el “balcó més bonic d’Europa”. 

Però jo, tarragonina enamorada de la Costa Daurada, tinc els meus dubtes... Heu passejat mai per la Rambla de Tarragona fins a “tocar ferro” al Balcó del Mediterrani?! Des d'aquí, a banda de gaudir d'una suau brisa marina els dies més xafogosos d'estiu, tindreu una panoràmica realment impressionant, perquè la vista es perd a l'horitzó on la mar i el cel es fonen i, als nostres peus, la terra i el mar s'uneixen en la platja on diuen que va desembarcar Sant Pau a la Tarraco romana.

Aquí teniu una imatge de casacun dels balcons perquè jutgeu vosaltres mateixos, i si teniu l'oportunitat, no deixeu de visitar cap de les dues ciutats, ambdues declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO!



 Vista del camí de la cornisa des del barri del Grund.


Barana modernista dissenyada per Ramon Salas i Ricomà.
(Autor de la foto: Andorra8c)