Mirant a Europa

Tot vorejant el penya-segat de la part alta de la ciutat de Luxemburg, es poden contemplar unes vistes precioses de l'emblemàtic barri del Grund banyat pel riu Alzette, els jardinets en terrasses a la vessant de l'antiga muralla i, una mica més enllà, la Vall del Pétrusse, verdíssima a l’estiu i tot un espectacle de colors a la tardor que es pot admirar des del Pont Adolph, una meravella de l’enginyeria de l’època. No és estrany, doncs, que el camí de la cornisa es conegui com el “balcó més bonic d’Europa”. 

Però jo, tarragonina enamorada de la Costa Daurada, tinc els meus dubtes... Heu passejat mai per la Rambla de Tarragona fins a “tocar ferro” al Balcó del Mediterrani?! Des d'aquí, a banda de gaudir d'una suau brisa marina els dies més xafogosos d'estiu, tindreu una panoràmica realment impressionant, perquè la vista es perd a l'horitzó on la mar i el cel es fonen i, als nostres peus, la terra i el mar s'uneixen en la platja on diuen que va desembarcar Sant Pau a la Tarraco romana.

Aquí teniu una imatge de casacun dels balcons perquè jutgeu vosaltres mateixos, i si teniu l'oportunitat, no deixeu de visitar cap de les dues ciutats, ambdues declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO!

 Vista del camí de la cornisa des del barri del Grund.

Barana modernista dissenyada per Ramon Salas i Ricomà.
(Autor de la foto: Andorra8c) 

El Casal dels Països Catalans de La Plata, una mica d'història

Cinquanta quilòmetres al sud de Buenos Aires, a la ciutat de La Plata, neixia al 1923 el primer Centre Català de La Plata. El seu primer president, Baldomer Rabassa, va ser també un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser una època de molta feina, de reunions, de celebracions... Però a la dècada dels 50 l'institució va desaparèixer.
No va ser fins al 1996, quan dos germans, el Germà i el Gustau Capdevila, van decidir recuperar aquell esperit i tornar a crear un centre que aplegués als catalans de La Plata i servís com a instrument de difusió de la cultura i llengua catalana. Així, va néixer el Casal dels Països Catalans de La Plata fa 15 anys. Els dos germans van agafar el llistat telefònic de la ciutat i van trucar, un per un, tots els habitants de La Plata amb cognom català. Ells van ser els primers president i vicepresident de la institució i van aconseguir, en els seus inicis, un centenar de socis i sòcies. Desprès el Casal va passar per moments d'alts i baixos fins que al 2007 va rebre l'impuls definitiu per a consolidar-se dins del territori gràcies a l'entrada de la nova junta directiva. En l'actualitat, compta amb 350 socis i sòcies i una programació estable d'activitats (puntaires, teatre, dansa, català, exposicions d'art, conferències i un llarg etcètera).
La primera seu del Casal va ser l'Agència de Notícies d'un dels socis fundadors, durant dos anys. Desprès es van llogar quatre cases més i, finalment, la darrera es va comprar i es va reformar fins a convertir-se en la seu que és ara. Un edifici que obre cada tarda i que s'ha convertit en un punt de trobada per a catalans/es, descendents de catalans/es i catalanòfils/es.
Desprès del Germà, hi han hagut cinc presidents més: Josep Agustí, Lluís Rey, Mercè Quixal, Maria Dolors Torres Sànchez i Carles Capdevila, l'actual.
El Casal dels Països Catalans de La Plata es troba aquests dies immers en la celebració del seu quinzè aniversari i del 88è de la presència institucional catalana a la ciutat. Els volem desitjar un feliç aniversari!