15 minuts per 15 anys

El 17 d'octubre, el Casal dels Països Catalans de La Plata farà 15 anys. Una dècada i mitja d'il·lusions i ensopegades, esperances i desencisos, malentesos i amistats, d'agafar empenta per fer un salt gran i de frenar quan l'excès de feina pesava a les espatlles. N'hi ha hagut de tots colors i per a tothom perquè barrejar el somni de la terra d'origen amb el ritme frenètic del dia a dia de la terra d'acollida no sempre és fàcil. Durant aquests 15 anys, el passat, el present i el futur del casal han conviscut en 3 edificis diferents, amb 6 presidents diferents i amb 4 presidents de la Generalitat diferents. I hem arribat on som ara. 350 socis, una programació d'activitats molt consolidada i ganes, moltes ganes, de seguir endavant.
Tot això és el que intenten reflectir els 15 minuts d'aquest videoreportatge "1996-2011: una història de passat, present i futur" que es va projectar durant el sopar d'aniversari del Casal. Només cal que feu "play" i un endinseu en la nostra història.

Curiositats argentines. Sabies que...?

* Sabies que a Argentina el vot és obligatori? Si no votes i no presentes una justificació has de pagar una multa d'entre 50 i 500 pesos (de 8 a 85 euros, més o menys).

*Sabies que el riu de La Plata és el més ample del món?

* Sabies que l'avinguda 9 de Julio de Buenos Aires és la més ampla del món? I l'avinguda Rivadavia, a la mateixa ciutat, la més llarga?

* Sabies que, a La Plata, quan algú es vol vendre el seu cotxe no posa un cartell amb el número de telèfon? El que fan per indicar que el seu vehicle està en venda és posar una ampolla de plàstic buida al damunt del cotxe.

* Sabies que a Argentina es fan un petó enlloc de dos per a saludar-se? També són habituals els petons entre homes i saludar-se amb un petó a persones que veus cada dia, com ara els teus companys de feina.

* Sabies que la independència d'Argentina es va signar el 9 de juliol de 1816 a la ciutat de Tucumán?

* Sabies que alguns dels argentins més famosos són Eva Perón, Quino, Maradona, Andrés Calamaro, Carlos Gardel, el Che Guevara, Julio Cortázar...?

* Sabies que els argentins van inventar l'autobus, els dibuixos animats o el sistema d'emprentes digitals?

* Sabies que la cervesa nacional argentina, la Quilmes, va agafar el seu nom d'una tribú indigena del nordest del país?

El Casal dels Països Catalans de La Plata, una mica d'història

Cinquanta quilòmetres al sud de Buenos Aires, a la ciutat de La Plata, neixia al 1923 el primer Centre Català de La Plata. El seu primer president, Baldomer Rabassa, va ser també un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser una època de molta feina, de reunions, de celebracions... Però a la dècada dels 50 l'institució va desaparèixer.
No va ser fins al 1996, quan dos germans, el Germà i el Gustau Capdevila, van decidir recuperar aquell esperit i tornar a crear un centre que aplegués als catalans de La Plata i servís com a instrument de difusió de la cultura i llengua catalana. Així, va néixer el Casal dels Països Catalans de La Plata fa 15 anys. Els dos germans van agafar el llistat telefònic de la ciutat i van trucar, un per un, tots els habitants de La Plata amb cognom català. Ells van ser els primers president i vicepresident de la institució i van aconseguir, en els seus inicis, un centenar de socis i sòcies. Desprès el Casal va passar per moments d'alts i baixos fins que al 2007 va rebre l'impuls definitiu per a consolidar-se dins del territori gràcies a l'entrada de la nova junta directiva. En l'actualitat, compta amb 350 socis i sòcies i una programació estable d'activitats (puntaires, teatre, dansa, català, exposicions d'art, conferències i un llarg etcètera).
La primera seu del Casal va ser l'Agència de Notícies d'un dels socis fundadors, durant dos anys. Desprès es van llogar quatre cases més i, finalment, la darrera es va comprar i es va reformar fins a convertir-se en la seu que és ara. Un edifici que obre cada tarda i que s'ha convertit en un punt de trobada per a catalans/es, descendents de catalans/es i catalanòfils/es.
Desprès del Germà, hi han hagut cinc presidents més: Josep Agustí, Lluís Rey, Mercè Quixal, Maria Dolors Torres Sànchez i Carles Capdevila, l'actual.
El Casal dels Països Catalans de La Plata es troba aquests dies immers en la celebració del seu quinzè aniversari i del 88è de la presència institucional catalana a la ciutat. Els volem desitjar un feliç aniversari!

Homenatge a un platense: Facundo Cabral

Doncs, sí. Facundo Cabral va nèixer a La Plata el 22 de maig de 1937. Un dia abans del seu naixament, el pare del cantautor va marxar del domicili familiar i, coses de la vida, juntament amb la seva mare i germans van acabar mudant-se al sud del país. Però La Plata va ser la ciutat que va escoltar, per primera vegada, la seva veu en forma de plors i crits de nadó.
Amb una infància difícil, Facundo Cabral era alcohòlic amb 9 anys i va acabar a la presó als 14, on un sacerdot el va ensenyar a llegir i escriure. Un cop fora, va iniciar la seva carrera musical.
L'èxit definitiu, va arribar al 1970, de la mà de "No soy de aquí, ni soy de allá" que es va traduir a 9 idiomes i va ser cantada per artistes com Julio Iglesias o Neil Diamond. Durant la dictadura argentina, ja era considerat un cantautor de protesta així que es va exiliar a Mèxic al 1976. Vuit anys desprès va tornar i va seguir amb la seva exitosa carrera.
Facundo Cabral va ser assassinat fa 10 dies a Ciudad de Guatemala, víctima d'un atemptat que, suposadament, anava dirigit a l'empresari que l'acompanyava.

Aquí teniu dues de les seves cites més famoses:

"El que no está dispuesto a perderlo todo, no está preparado para ganar nada".
"Yo sigo siendo tan inocente que,me sigue alumbrando la bendita esperanza de que algún día los poetas gobernarán el mundo".

I el vídeo de la cançó que el va catapultar a la fama.

La Plata: la ciutat feta a la mida de l'home

Julio Verne va publicar al 1879 el llibre "Los quinientos millones de la Begun". En ell, l'autor de "Viaje al centro de la tierra", feia una descripció de la ciutat perfecte... exactament igual al que, tres anys desprès, seria el projecte de la ciutat de La Plata. Es diu que Julio Verne i l'enginyer Pedro Benoit, autor del traçat actual que conforma la ciutat, van intercanviar opinions i idees de com havia de ser la ciutat ideal. "Una ciudad que represente y resuelva las necesidades de sus habitantes", haurien sigut les paraules de l'escriptor.
El plànol fundacional de La Plata és un quadrat perfecte de 5916 metres quadrats. Els seus quatre angles estan orientats d'acord als quatre punts cardinals. Dues diagonals uneixen els quatre angles del quadrat i es creuen a la cèntrica Plaza Moreno. Dues diagonals més es creuen a la Plaza San Martín. I quatre diagonals més, aquestes secundàries, formen un romb que envolta el centre. Cada 6 "cuadras" (carrers) hi ha una plaça.
Des de la seva fundació, els carrers de La Plata van ser identificats amb un sistema numèric. Anys desprès, a cadascuna de les avingudes se li va donar un nom però la població ha preferit seguir la costum d'utilitzar els números abans que els noms.
Com a curiositat, cal dir que el seu particular traçat i alguns dels seus monuments han fet néixer la teoria que La Plata va ser una ciutat fundada per maçons. Podeu trobar alguns documents a Internet que parlen d'això.

El dia de la bandera a l'Argentina

Avui és festiu a l'Argentina. Es celebra el dia de la bandera argentina. Però qué es commemora exactament? Doncs, cada 20 de juny, el poble argentí commemora la mort del seu creador, Manuel Belgrano, al 1812.

La bandera argentina està basada en els colors de la seva escarapel·la nacional: blanc i blau cel. Es va aixecar per primera vegada a la ciutat de Rosario, el 27 de febrer de 1812. Per raons polítiques, el Govern del país va decidir amagar-la i no fer-la pública. Així que no va ser fins el 1816 que el Congreso General Constituyente de Tucumán, qui va declarar la independència el 9 de juliol, no la va adoptar oficialment. Anys més tard, al 1818, va incorporar el sol inca.

Rosario (on també va nèixer Messi!) concentra la major part de les celebracions d'aquesta diada. Entre el programa d'activitats, hi solen haver parlaments d'autoritats públiques i una desfilada que inclou l'exèrcit, veterans de la guerra de les Malvines, la policia i altres organitzacions.

Primera connexió des de La Plata!

Nom: Anna Sànchez

Ciutat d'origen: Vallirana (al Baix Llobregat!)

Estudis: Llicenciada en Periodisme a la UAB

Nom del casal: Casal dels Països Catalans de La Plata

Període de l'estada: des del 14 de maig... fins d'aquí 9 mesos!

Per què vaig triar aquest casal? Fa 4 anys (quasi 5!) vaig tenir l'oportunitat de conèixer Argentina durant les vacances. Em van enamorar el país, el paisatge, la gent, l'estil de vida... així que vaig trobar en la beca l'excusa perfecte per a tornar-hi durant més temps!

Què esperava trobar-me? Esperava trobar-me un grup de gent que treballa per a difondre la llengua i el país d'on venen o d'on van venir els seus avantpassats. I és, precisament, el que m'he trobat!

Primeres impressions: El Casal és molt actiu i amb un ambient familiar. L'empenta, les ganes i l'esforç de molta gent ha fet que en només 15 anys el nombre de socis hagi superat els 300! No hi ha molts catalans però sí descendents i enamorats de la nostra terra.

Què és el que més m'ha impactat de La Plata? El seu traçat modern (un dia faig un post sobre això!) i la seva àmplia oferta cultural. Cada dia hi ha desenes de coses a fer: musica en viu, teatre, tango, circ... És una ciutat per no avorrir-se!

Què espero d'aquesta experiència? Aprendre, conèixer, compartir, obrir els ulls, obrir la ment, crèixer, col·laborar, ser!

Una imatge de... mi mateixa al costat de la Catedral de La Plata, a la plaça Moreno. La que encapçala aquesta entrada!