Sardana luxemburguesa

Place de l'Europe

Com ja és costum, avui, onze de setembre del 2011, amb cert ambient de clandestinitat, s'ha fet la tradicional ballada de sardanes de Luxemburg. A la capital del Gran Ducat hi ha tres emplaçaments on s'hi ballen o s'hi han ballat sardanes. El primer lloc fou la Place d'Armes, anys més tard fou la Place de Paris i en els darrers temps s'han fet a la Place de l'Europe. Enguany, com no sol ser freqüent ni usual, no ha estat així, enguany les sardanes se'ns han fet mig clandestines. En un espai clos, fugint de mirades d'estranys i al resguard de les inclemències del temps.

Tot i així la cosa ha estat prou exitosa i no hi ha mancat cap solemnitat pròpia de l'acte i del dia. I tant és així que en els anals sardanístics s'hi podrà apuntar una nova mudança en els costums. D'ara endavant una nova varietat existeix. Si a la varietat de sardana en què els balladors es mouen cap a l'esquerra se'n diu sardana empordanesa i a aquella forma de sardana en què els dansaires es mouen cap a la dreta, sardana selvatana, la nascuda avui, a la que se n'haurà d'anomenar sardana luxemburguesa, és aquella forma de sardana en què els dansaires la ballen sobre moqueta.

(per Anton Marco, membre del CCL)

Sardana luxemburguesa

Mirant a Europa

Tot vorejant el penya-segat de la part alta de la ciutat de Luxemburg, es poden contemplar unes vistes precioses de l'emblemàtic barri del Grund banyat pel riu Alzette, els jardinets en terrasses a la vessant de l'antiga muralla i, una mica més enllà, la Vall del Pétrusse, verdíssima a l’estiu i tot un espectacle de colors a la tardor que es pot admirar des del Pont Adolph, una meravella de l’enginyeria de l’època. No és estrany, doncs, que el camí de la cornisa es conegui com el “balcó més bonic d’Europa”. 

Però jo, tarragonina enamorada de la Costa Daurada, tinc els meus dubtes... Heu passejat mai per la Rambla de Tarragona fins a “tocar ferro” al Balcó del Mediterrani?! Des d'aquí, a banda de gaudir d'una suau brisa marina els dies més xafogosos d'estiu, tindreu una panoràmica realment impressionant, perquè la vista es perd a l'horitzó on la mar i el cel es fonen i, als nostres peus, la terra i el mar s'uneixen en la platja on diuen que va desembarcar Sant Pau a la Tarraco romana.

Aquí teniu una imatge de casacun dels balcons perquè jutgeu vosaltres mateixos, i si teniu l'oportunitat, no deixeu de visitar cap de les dues ciutats, ambdues declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO!

 Vista del camí de la cornisa des del barri del Grund.

Barana modernista dissenyada per Ramon Salas i Ricomà.
(Autor de la foto: Andorra8c) 

Els luxemburguesos en tenen un bon parell!

Doncs sí, Luxemburg compta amb un bon parell de ciclistes: els germans Schleck. 

Malgrat que el Tour ja estava sentenciat quan dissabte els luxemburguesos van veure arrabassat a un dels seus compatriotes el maillot groc, ahir no es van voler perdre l'última etapa del Tour de França. 

A la plaça Guillaume II (o al Knuedler pels coneguts!), entre cerveses i salsitxes, tenien ja la ment posada en la propera edició de la Grande Boucle, i és que el ciclisme és un esport molt popular en aquest país que pot presumir d'haver guanyat en quatre ocasions el Tour de França amb François Faber (1909), Nicolas Frantz (1927 i 1928) i Charly Gaul (1958).

Què hi pot haver millor per aixecar els ànims que una bona bofferding!?

Presentació del llibre "Le suicide du Phénix"

El passat 5 de juliol a les 19:00 hores va tenir lloc a la seu del Centre Cultural Català de Luxemburg la presentació del llibre Le suicide du phénix et autres événements improbables, de Màxim Serranos Soler, estudiant de vocació i traductor de professió.

Durant l'acte, l'autor va parlar de la seva trajectòria com a escriptor i va donar algunes claus per comprendre millor el llibre i el títol escollit per aquesta edició en francès. A la presentació tampoc hi va faltar l'il·lustrador del llibre, Luigi Mastroserio (artista italià membre del CCL), que va parlar del plaer i la dificultat d'unir paraules i imatges. A més a més, l'editor i responsable d’Ultimomondo, Guy Rewenig, i les dues co-traductores, Karine Albanti i Sophie Farreyrol, van escollir alguns fragments de l'obra per delectar als atents assistents en la seva lectura.

Per finalitzar la vetllada, després d'un petit col·loqui entre l'autor i el públic, es va poder assaborir una bona copa de cava mentre l'autor signava llibres i la gent parlava de literatura i altres coses improbables.

Intervenció de l'autor Màxim Serranos (al centre). A la dreta Luigi Mastroserio i a l'esquerra Guy Rewenig.

El públic atent del CCL

Intervenció de l'il·lustrador Luigi Mastroserio

Intervenció de les dues co-traductores

Karine Albanti i Sophie Farreyrol

L'Aleksandra Tymczewska, becària del CCL, venent el llibre

Signatura de llibres

Rock um Knuedler

Rock um Knuedler 

...o com començar a bon ritme!

Amb tres escenaris al bell mig de Luxemburg i divuit concerts de rock, així és com em va acollir aquesta ciutat el meu primer cap de setmana.

Aquest festival urbà es una de les grans cites ineludibles (i gratuïtes!) de l'estiu que s'inscriu dins la campanya «Summer in the City», coordinada per la Luxembourg City Tourist Office per tal de promoure l'hospitalitat de la capital luxemburguesa com a destí cultural.

A partir del migdia, la gent van començar a omplir tant l'emblemàtica plaça Guillaume II com la de Clairefontaine, on hi havia una programació de rock local i un espai lounge.  Durant el festival, diverses associacions culturals de tot el món van oferir especialitats culinàries i begudes típiques dels seus països, des del bissap senegalès fins el pisco sour peruà, sense oblidar les tradicionals salsitxes luxemburgueses.

Els escocesos Texas van ser els cap de cartell del Knuedler, que aquest any arriba a la seva 21a edició, i també els encarregats de tancar la cita musical per excel·lència amb les seves mítiques cançons «I don't want a lover» o «Everyday now».

Però això no s'acaba aquí, i és que la música és un dels pilars de l'estiu al Gran Ducat. Si aquests dies esteu pels voltants i encara no teniu plans, apunteu-vos-ho a l'agenda:
Des d'ahir fins el 16 de juliol a la Abbaye de Neumünster té lloc el festival open air OMNI 2011, amb grans artistes com Manu Chao o PJ Harvey. I quan s'acabi l'OMNI, començarà el Festival a l'aire lliure Blues’n Jazz Rallye.

Que la música ens acompanyi!

 (L'ambient animat de la plaça Guillaume II i l'escenari principal)