Acanceh, un mirall per a tres cultures

La plaça d'Acanceh, també anomenada de les Tres Cultures, és un mirall on es contraposen tres espais, tres temps, tres moments històrics. Com succeeix a tota Llatinoamèrica, Mèxic és fruit d'un complex i centenari procés de mestissatge iniciat després de la conquesta espanyola. En aquest petit poble de Yucatán, prop dels cenotes de Cuzamá i allunyat de les rutes turístiques tradicionals i arxipublicitades a les agències de viatges, es percep la força d'aquest contrast que forma part del caràcter contradictori i ric del mexicà: el passat prehispànic, les seves creences i els seus rituals ancestrals; la vida moderna, fruit de les influències de tot el llegat històric, dels Estats Units i, en general, de la globalització; i la religió catòlica, que va aplacar els mites prehispànics i que va imposar una manera de veure al món que, encara ara, al país més catòlic del món, impera en totes les facetes de la vida social. La plaça d'Acanceh, un mirall per a tres cultures.

Primera connexió des de Mérida, Yucatán

Nom: Joan Serra Montagut
Ciutat d'origen: Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
Estudis: Periodisme a la UAB.
Interessos: Els viatges, la interculturalitat i l'art en totes les seves manifestacions, la literatura i l'escriptura.
Nom del casal: Casal Català de la Península de Yucatán, A.C.
Període de l'estada: 9 mesos com a mínim.
Per què vaig triar aquest destí: Des de ben petit, Mèxic m'ha atret d'una manera especial. He tingut la sort de conèixer altres països llatinoamericans i m'apassiona aquesta terra, mescla de cultures ancestrals, fes i litúrgies contraposades que es mesclen sense por, farcida de ciutats immenses i vibrants i poblets que s'aferren a les tradicions dels avantpassats. Mèxic és itensitat, llum, color i vida, i hi volia viure des de feia molt temps. Yucatán, a més, té trets que la caracteritzen, com ara el seu paisatge foradat de milers de cenotes on corre l'aigua sagrada dels maies, l'hospitalitat genètica de la seva gent i el sol que cau, implacable, sobre les restes arqueològiques i les ciutats colonials.
Què esperava trobar?: Precisament el que he acabat trobant. Una ciutat tranquil·la però plena d'energia, amb moltes apostes culturals i tots els ingredients per viure-hi bé. Una gent càlida que abraça al nouvingut sense por i amb gran interès. Una cultura mil·lenària mesclada amb la modernitat d'Amèrica del Nord. Un país ple de contrastos. Una nova llar.
Primeres impressions: Moltes, moltíssimes, totes elles bones i interessants.
Què és el que més m'ha impressionat del país?: La convivència de grups completament diferents i aparentment desconnectats en un mateix espai urbà.
Què esperes d'aquesta experiència? Viure el país amb totes les seves virtuts i defectes i aplicar l'energia que generi tot plegat a la feina i a la vida personal.
Una imatge de: Mérida, al capvespre, des d'un dels punts més alts de la ciutat, al balcó d'una galeria d'art de joves talents.