L'Skyline de Berlín

Berlín és una ciutat sense un centre definit, com podria ser la Plaça Catalunya a Barcelona. Berlín té en realitat dos o tres centres (Alexanderplatz, Potsdamerplatz o Brandenburger Tor), com també en té dues Òperes, dos teatres, dues grans avingudes... Tot està per duplicat perquè tot s’havia de construir a cada banda del mur.

L’any 1969 la República Democràtica Alemanya (RDA) va erigir la Fernsehturm (torre de televisió) per convertir-la en el símbol del Berlín Oriental. Aquesta torre de 368 metres d’alçada s’ha convertit avui en uns dels emblemes de la nova ciutat, juntament amb la Porta de Brandenburg o la cúpula del Parlament alemany. És un punt d’atracció turístic indiscutible: 1 milió de visitants pugen cada any fins el seu mirador per contemplar Berlín amb ulls d’ocell. La Fernsehturm és visible des de qualsevol punt de la ciutat i un element insubstituïble a l’Skyline...  

Foto: Skyline de Berlín des de Warschauer Strasse (Est de Berlín), juny 2011

* La foto és també la capcelera de la nova web del Katalanischer Salon

Presentació del llibre "Le suicide du Phénix"

El passat 5 de juliol a les 19:00 hores va tenir lloc a la seu del Centre Cultural Català de Luxemburg la presentació del llibre Le suicide du phénix et autres événements improbables, de Màxim Serranos Soler, estudiant de vocació i traductor de professió.

Durant l'acte, l'autor va parlar de la seva trajectòria com a escriptor i va donar algunes claus per comprendre millor el llibre i el títol escollit per aquesta edició en francès. A la presentació tampoc hi va faltar l'il·lustrador del llibre, Luigi Mastroserio (artista italià membre del CCL), que va parlar del plaer i la dificultat d'unir paraules i imatges. A més a més, l'editor i responsable d’Ultimomondo, Guy Rewenig, i les dues co-traductores, Karine Albanti i Sophie Farreyrol, van escollir alguns fragments de l'obra per delectar als atents assistents en la seva lectura.

Per finalitzar la vetllada, després d'un petit col·loqui entre l'autor i el públic, es va poder assaborir una bona copa de cava mentre l'autor signava llibres i la gent parlava de literatura i altres coses improbables.

Intervenció de l'autor Màxim Serranos (al centre). A la dreta Luigi Mastroserio i a l'esquerra Guy Rewenig.

El públic atent del CCL

Intervenció de l'il·lustrador Luigi Mastroserio

Intervenció de les dues co-traductores

Karine Albanti i Sophie Farreyrol

L'Aleksandra Tymczewska, becària del CCL, venent el llibre

Signatura de llibres

Rock um Knuedler

Rock um Knuedler 

...o com començar a bon ritme!

Amb tres escenaris al bell mig de Luxemburg i divuit concerts de rock, així és com em va acollir aquesta ciutat el meu primer cap de setmana.

Aquest festival urbà es una de les grans cites ineludibles (i gratuïtes!) de l'estiu que s'inscriu dins la campanya «Summer in the City», coordinada per la Luxembourg City Tourist Office per tal de promoure l'hospitalitat de la capital luxemburguesa com a destí cultural.

A partir del migdia, la gent van començar a omplir tant l'emblemàtica plaça Guillaume II com la de Clairefontaine, on hi havia una programació de rock local i un espai lounge.  Durant el festival, diverses associacions culturals de tot el món van oferir especialitats culinàries i begudes típiques dels seus països, des del bissap senegalès fins el pisco sour peruà, sense oblidar les tradicionals salsitxes luxemburgueses.

Els escocesos Texas van ser els cap de cartell del Knuedler, que aquest any arriba a la seva 21a edició, i també els encarregats de tancar la cita musical per excel·lència amb les seves mítiques cançons «I don't want a lover» o «Everyday now».

Però això no s'acaba aquí, i és que la música és un dels pilars de l'estiu al Gran Ducat. Si aquests dies esteu pels voltants i encara no teniu plans, apunteu-vos-ho a l'agenda:
Des d'ahir fins el 16 de juliol a la Abbaye de Neumünster té lloc el festival open air OMNI 2011, amb grans artistes com Manu Chao o PJ Harvey. I quan s'acabi l'OMNI, començarà el Festival a l'aire lliure Blues’n Jazz Rallye.

Que la música ens acompanyi!

 (L'ambient animat de la plaça Guillaume II i l'escenari principal)

La Plata: la ciutat feta a la mida de l'home

Julio Verne va publicar al 1879 el llibre "Los quinientos millones de la Begun". En ell, l'autor de "Viaje al centro de la tierra", feia una descripció de la ciutat perfecte... exactament igual al que, tres anys desprès, seria el projecte de la ciutat de La Plata. Es diu que Julio Verne i l'enginyer Pedro Benoit, autor del traçat actual que conforma la ciutat, van intercanviar opinions i idees de com havia de ser la ciutat ideal. "Una ciudad que represente y resuelva las necesidades de sus habitantes", haurien sigut les paraules de l'escriptor.
El plànol fundacional de La Plata és un quadrat perfecte de 5916 metres quadrats. Els seus quatre angles estan orientats d'acord als quatre punts cardinals. Dues diagonals uneixen els quatre angles del quadrat i es creuen a la cèntrica Plaza Moreno. Dues diagonals més es creuen a la Plaza San Martín. I quatre diagonals més, aquestes secundàries, formen un romb que envolta el centre. Cada 6 "cuadras" (carrers) hi ha una plaça.
Des de la seva fundació, els carrers de La Plata van ser identificats amb un sistema numèric. Anys desprès, a cadascuna de les avingudes se li va donar un nom però la població ha preferit seguir la costum d'utilitzar els números abans que els noms.
Com a curiositat, cal dir que el seu particular traçat i alguns dels seus monuments han fet néixer la teoria que La Plata va ser una ciutat fundada per maçons. Podeu trobar alguns documents a Internet que parlen d'això.