A Mèxic no és fàcil expressar-se lliurement. A Mèxic no és fàcil criticar els polítics. A Mèxic no és fàcil ocupar les places i els espais públics i cridar als quatre vents que les coses no van bé. A Mèxic és difícil aconseguir que la gent es pronuncïi. Perquè hi ha por. Perquè potser no hi ha interès a canviar les coses. Perquè la cultura democràtica és escassa i els pes dels mitjans de comunicació, que alienen i allunyen als ciutadans de la crua realitat, és massa fort. Però s'obren escletxes. Estretes però sòlides en el gest i la intenció. Una d'elles es va obrir el passat 19 de juny a Mérida en el marc de la mobiltzació mundial a favor d'una democràcia real. Els ecos del moviment a Europa arriben a Mèxic aplacats per la distància però amb la il·lusió col·lectiva de que, dialogant, és possible dibuixar una nova realitat social. L'acte es va ubicar al mercat, on no hi ha turistes. Els vianants escrivien, xerraven,observarven i intentaven imaginar-se a la seva manera, un món millor. Potser els costava perquè ningú no els ho havia preguntat abans, però s'hi esforçaven, i d'aquell matí mig ennuvolat en van sortir propostes que haurien de ser escoltades perquè són dignes i sorgeixen de la veu del carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada